51³Ô¹Ï

Hola! Benvingut a la web de l'empresa EMAR!
Concentrat en parts de m¨¤quina CNC, parts de timbre de metall, i processament i fabricaci¨® de metall de folles durant m¨¦s de 16 anys
L'equipament de producci¨® i prova d'alta precisi¨® d'Alemanya i Jap¨® assegura que la precisi¨® de les parts met¨¤liques arribi a 0,003 tolerance s i d'alta qualitat
caixa de correu£º
Qu¨¨ est¨¤ estampant el material composit de metall
La vostra ubicaci¨®: home > ²Ô´Ç³Ù¨ª³¦¾±±ð²õ > La din¨¤mica de l'ind¨²stria > Qu¨¨ est¨¤ estampant el material composit de metall

Qu¨¨ est¨¤ estampant el material composit de metall

Temps d'alliberament£º2024-08-11     N¨²mero de vistes :


1. Definici¨®

Els materials composits s¨®n materials nous formats optimitzant i combinant diferents propietats dels components materials fent servir t¨¨cniques avan?ades de preparaci¨® de materials. La definici¨® general de materials composts requereix que s'observen les seg¨¹ents condicions:

i) els materials composits han de ser artificial s, dissenyats i fabricats segons les necessitats de la gent;

ii) Els materials composts han de ser composts de dos o m¨¦s components materials amb propietats qu¨ªmiques i f¨ªsiques diferents, combinats en forma, proporci¨® i distribuci¨® dissenyades, amb interfaces clares entre cada component;

iii) T¨¦ dissenyabilitat estructural i pot ser utilitzat per a dissenyar estructura composta;

iv) Els materials composits no nom¨¦s mantenen les avantatges del rendiment de cada material component, sin¨® tamb¨¦ aconsegueixen un rendiment global que no pot aconseguir un ¨²nic material component a trav¨¦s de la complementaritat i la correlaci¨® del rendiment de cada component.

Els materials matricials de materials composits es divideixen en dues categories: met¨¤lics i no met¨¤lics. Els substrats met¨¤lics comunament utilitzats inclouen alumini, magnesi, cobre, titani i les seves lleuges. Els substrats no met¨¤lics inclouen principalment resines sint¨¨tiques, goma, cer¨¤mica, gr¨¤fic, carboni, etc. Els principals materials de refor? inclouen fibra de vidre, fibra de carboni, fibra de bor¨®, fibra d'aramid, fibra de carboni de silici, fibra d'asbestos, whiskers i metalls.

Qu¨¨ est¨¤ estampant el material composit de metall(pic1)

2. Classificaci¨®

Els materials composits s¨®n una mistura. Ha jugat un paper important en molts camps, substituint molts materials tradicionals. Els materials composits es divideixen en metall en metall composit, no metall en metall composit, i no metall en metall composit segons la seva composici¨®. Segons les seves caracter¨ªstiques estructurals, es pot dividir m¨¦s en:

Materials composits refor?ats de fibra. Composeu diversos materials refor?ats amb fibra dins el material de la matriu. Com pl¨¤stics refor?ats per fibra, metalls refor?ats per fibra, etc.

\9313Materials composits laminat. Composit de materials de superf¨ªcie i materials fonamentals amb propietats diferents. Normalment, el material de superf¨ªcie t¨¦ alta for?a i ¨¦s sota; El material central ¨¦s lliure i t¨¦ baixa for?a, per¨° t¨¦ una certa rigidet i espessura. Est¨¤ dividit en dos tipus: entrep¨¤ solide i entrep¨¤ de pompa de mel.

Materials composits granats fins. Distribueixen uniformement part¨ªcules fines dures a la matriu, com les llegats refor?ades de la dispersi¨®, la cer¨¤mica met¨¤lica, etc.

Materials composits h¨ªbrids. Composit de dos o m¨¦s materials de fase de refor? barrejats en un material de fase matricial. Comparat amb materials composits de fase ¨²nica refor?ada, la seva for?a d'impacte, for?a de fadiga i duresa de la fractura s'han millorat significativament i t¨¦ propietats especials d'expansi¨® t¨¦rmica. Dividit en materials h¨ªbrids de capa interior, h¨ªbrids de capa interior, h¨ªbrids d'entrep¨¤, h¨ªbrids de capa interior o interior i composts de capa superh¨ªbrida.

Els materials composits es poden dividir principalment en dues categories: materials composts estructurals i materials composts funcionals.

Materials estructurals composts s¨®n materials utilitzats com estructures carregadores, que b¨¤sicament estan composts d'elements de refor? que poden resistir a c¨¤rregues i elements de matrix que poden connectar els elements de refor? en un material sencer mentre tamb¨¦ transmet forces. Els refor?os inclouen diversos tipus de vidre, cer¨¤mica, carboni, pol¨ªmers, metalls, tamb¨¦ fibres naturals, teixits, whiskers, fulles i part¨ªcules, mentre que les matrices inclouen pol¨ªmers (resines), metalls, cer¨¤mica, vidre, carboni i cement. Diversos materials composits estructurals poden ser composts de diferents agents i matrius de refor?, i nom¨¦s segons la matriu utilitzada, com els materials composits basats en polimer (resina). La caracter¨ªstica dels material s composts estructurals ¨¦s que poden ser dissenyats per a seleccionar els components segons les exig¨¨ncies de l'estr¨¨s del material durant l'¨²s, i, m¨¦s important, tamb¨¦ poden ser fets dissenys d'estructura composta, ¨¦s a dir, dissenys d'arreglament de refor?, que poden satisfer raonablement les necessitats i estalviar els materials.

Materials composts funcionals estan generalment composts de components corporals funcionals i components de matriu. La matriu no nom¨¦s desempenya un paper en la formaci¨® del tot, sin¨® tamb¨¦ pot produir funcions siner¨°giques o refor?ades. Els materials composts funcionals es refereixen a materials composts que proporcionen propietats f¨ªsiques que no siguin propietats mec¨¤niques. Per exemple, la conductivitat, la superconductivitat, el semiconductor, el magnetisme, la piezoelectricitat, l'humitzaci¨®, l'absorpci¨®, la transmissi¨®, la fricci¨®, el escut, la retardaci¨® de la flama, la resist¨¨ncia al calor, l'absorpci¨® del so, l'isolaci¨®, etc. destaquen una determinada funci¨®. Col¡¤lectivament anomenats materials composts funcionals. Els materials composts funcionals estan composts principalment de cossos funcionals, cossos refor?ants i matrius. Els cossos funcionals poden estar composts d'un o m¨¦s materials funcionals. Materials composits multifuncionals poden tenir m¨²ltiples funcions. Mentrestant, tamb¨¦ ¨¦s possible generar noves funcions degut a efectes composits. Materials composts multifuncionals s¨®n la direcci¨® de desenvolupament de materials composts funcionals.

Tamb¨¦ es poden dividir materials composits en dues categories: utilitzats i avan?ats.

Materials composts comuns com la fibra de vidre estan composts de refor?os de baix rendiment com les fibres de vidre i els polimers comuns d'alts nivells (resines). Gr¨¤cies al seu baix preu, s'ha utilitzat ampliament en diversos camps com vaixells, veh¨ªculos, tubs qu¨ªmics i tanques d'emmagatzematge, estructures de construcci¨® i equipament esportiu.

Els materials composits avan?ats es refereixen a materials composits composts composts de pol¨ªmers resistents a la calor d'alta performance, com la fibra de carboni i l'aramid. M¨¦s endavant, es van incloure materials composts fonamentals, basats en metall, cer¨¤mica, carboni (gr¨¤fic). Tot i que tenen un rendiment excel¡¤lent, els seus preus s¨®n relativament alts, principalment utilitzats en la ind¨²stria de defensa, aeroespai, m¨¤quines de precisi¨®, submergibles de profunditat, components estructurals de robots i equipaments esportius d'alta qualitat.

3. Aplicaci¨®

Les principals ¨¤rees d'aplicaci¨® dels materials composts s¨®n:

Camp aeroespacial. Gr¨¤cies a la seva bona estabilitat t¨¦rmica, alta resist¨¨ncia espec¨ªfica i rigidet, es poden utilitzar materials composits per a fabricar ales d'avi¨® i cossos frontals, antenes sat¨¨lites i les seves estructures de suport, ales i conchas de c¨¨l¡¤lules solars, grans conchas de veh¨ªculos de llan?ament, conchas de motor, components estructurals de nave espacial, etc.

L'ind¨²stria automobil¨ªstica. Gr¨¤cies a les caracter¨ªstiques especials de dampinge de vibraci¨® dels materials composits, poden reduir la vibraci¨® i el soroll, tenir una bona resist¨¨ncia a la fadiga, s¨®n f¨¤cils de reparar despr¨¦s del dany i s¨®n f¨¤cils de formar en conjunt. Per tant, poden ser utilitzats per fabricar cossos automobils, components carregadors, barris de transmissi¨®, montatges de motors i els seus components interns.

En els camps de la fabricaci¨® qu¨ªmica, t¨¨xtil i m¨¤quines. Un material compost de fibra de carboni i matriu de resina amb bona resist¨¨ncia a la corrosi¨®, que es pot utilitzar per fabricar equipament qu¨ªmic, m¨¤quines t¨¨xtiles, m¨¤quines de paper, copiadors, eines de m¨¤quina d'alta velocitat, instruments de precisi¨®, etc.

Medical field. Els materials composits de fibra de carboni tenen excelentes propietats mec¨¤niques i no absorpci¨® de raigs X, i poden ser utilitzats per fabricar m¨¤quines m¨¨diques de raigs X i stents ortopediques. Els materials composits de fibra de carboni tamb¨¦ tenen biocompatibilitat i compatibilitat sanguinia, bona estabilitat en entorns biol¨°gics, i tamb¨¦ s'utilitzen com materials biom¨¨dics. A m¨¦s, tamb¨¦ s'utilitzen materials composits per a fabricar equipaments esportius i com materials de construcci¨®.

4. Material composit modificat del fosfat de zirconi

En els ¨²ltims anys, els nanocompositis de capa polim¨¨rica/inorg¨¤nica han atragit una atenci¨® generalitzada a causa de les seves excelentes propietats en diversos aspectes. Numerosos estudis han demostrat que les propietats mec¨¤niques i t¨¨rmiques dels materials composits es poden millorar significativament amb un petit contingut de llen?adors nano inorg¨¤nics. Actualment hi ha hagut molts estudis sobre els nanocompositis de materials de capa inorg¨¤nica com el montmorillonit i l'atapulgit amb polimers, per¨° hi ha relativament poca investigaci¨® sobre els nanocompositis de polimer/fosfat de zirconi.

El laminat ¦Á - ZrP t¨¦ una estructura estable i pot mantenir un laminat relativament estable fins i tot despr¨¦s de l'introducci¨® de l'invitat a la capa intercapa. Tamb¨¦ t¨¦ una gran capacitat d'intercanvi d'i¨®ns i t¨¦ una proporci¨® d'aspecte controlable i una distribuci¨® estreta de mida de part¨ªcules, fent-lo apropiat per la preparaci¨® de nanocompositis inorg¨¤nics de polimer/capa. Per augmentar l'espai entre capes del fosfat de zirconi, promoure la seva delaminaci¨® a la matriu de pol¨ªmer i millorar la compatibilitat entre capes de fosfat de zirconi i la matriu de pol¨ªmer, es requereix una modificaci¨® org¨¤nica d'a-ZrP. ¦Á - ZrP es modifica generalment amb petites mol¨¨cules d'amines o alcohols a trav¨¦s de - reaccions de protonaci¨® OH o enlla? d'hidrogen dins i fora de les seves capes, i tamb¨¦ es pot intercalar amb grans mol¨¨cules. Per¨°, a causa de l'espa? entre capes petit, ¨¦s dif¨ªcil intercalar directament grans mol¨¨cules, i normalment requereix petit suport de mol¨¨cules abans d'intercalar amb grans mol¨¨cules.

Les sals d'amoni quatern¨¤ries de llarga cadena (DMA-CMS) van ser sintetitzades fent servir octadecildimetilamina (DMA) i p-clorometilstirien (CMS). El ¦Á - ZrP va ser previament suportat amb metilamina i despr¨¦s va ser intercanviat amb DMA- CMS per obtenir fosfat de zirconi organicament modificat (ZrP. DMA. CMS). El fosfat de zirconi tractat org¨¤nicament es va fusionar amb PS per preparar nanocompositis de fosfat de zirconi PS/modificat org¨¤nicament, i es van estudiar la seva estructura i propietats.

Qu¨¨ est¨¤ estampant el material composit de metall(pic2)

L'an¨¤lisi XRD mostra que la sal d'amoni quaternari de llarga cadena DMA-CMS ¨¦s relativament f¨¤cil d'inserir entre les capes de ¦Á-ZrP despr¨¦s del suport pr¨¦-metilamina. Despr¨¦s de l'intercalaci¨®, la dist¨¤ncia entre capes del fosfat de zirconi augmenta de 0,8 nm a 4,0 nm, i l'efecte intercalaci¨® ¨¦s significatiu. El nanocompositiu preparat per extrusi¨® de doble screw de ZrP DMA-CMS fosfat de zirconi modificat (ZrP DMA-CMS) i PS amplia m¨¦s l'espa? entre capes de 4,0 nm a 4,3 nm en comparaci¨® amb ZrP DMA-CMS, amb algun poliestiren entrant en la intercape de fosfat de zirconi.

L'an¨¤lisi mec¨¤nica mostra que quan el contingut del fosfat de zirconi ¨¦s de 1%, la resist¨¨ncia de tensi¨®, el m¨®dul el¨¤stic, la prolongaci¨® al trencament i la resist¨¨ncia d'impacte dels nanocompositis de fosfat de zirconi modificat org¨¤nic s'incrementan respectivament en 4%, 21%, 8% i 43%. Per¨° amb l'augment del contingut de fosfat de zirconi, la for?a de tensi¨®, el m¨®dul el¨¤stic, l'elongaci¨® al trencament i la for?a d'impacte dels nanocompositis mostren una tend¨¨ncia cap avall, i la for?a, la rigiditat i la rigidet del material comencen a disminuir. L'afecci¨® d'una quantitat apropiada de fosfat de zirconi organic modificat ZrP DMA-CMS t¨¦ un cert efecte de fortaleciment i fortaleciment en la PS.